dilluns, 17 de juliol de 2017



 Veneçuela, objectiu a enderrocar pel poder polític, econòmic i mediàtic internacional.

La mateixa societat que va denunciar les mentides que durant anys han mantingut els grans mitjans de comunicació en relació als esdeveniments que varen estremir el món durant el segle XX i el que portem del XXI (les famoses armes de destrucció massiva de l’Iraq), digereixen amb innocència d’infants les falsejades informacions que avui ens brinda el blindat i monopòlic poder-negoci de les corporacions mediàtiques.

El poder econòmic i polític hegemònic en el món va posar la mira sobre el processos democràtics oberts a Llatinoamèrica i va orquestrar unes estratègies d’enderroc especials a cada país amb el mateix fi: que tornessin a ser el pati del darrera d’EEUU i Europa. El darrer d’aquests episodis, la condemna a l’expresident del Brasil Lula Ignacio da Silva sense cap tipus de proves, que l’invalidarien com a candidat a les properes eleccions, és una mostra vergonyant fins on són capaços de manipular al propi poder judicial per bloquejar la possibilitat de que en aquest país deixi de governar el corrupte Temer i es recuperi la democràcia amb  un govern que defensi els interessos del seu poble.

En quasi dues dècades de Govern Bolivarià, Veneçuela ha passat a ser un dels tres països amb una menor desigualtat social a Llatinoamèrica. (Informe de la CELAC * 2016).
En aquest període s’han desenvolupat 19 processos electorals valorats per la Fundació Carter com els més transparents del món.
El “Tribunal Supremo de Justicia” va invalidar l’elecció de tres diputats de l’oposició per la regió d’Amazonia acusats de greus irregularitats en el darrer procés electoral que el va guanyar la dreta. Malgrat això la “Asamblea Nacional”, amb majoria opositora, els incorpora com a representants de ple dret. El “Tribunal Supremo de Justicia” declara a la “Asamblea Nacional” en desacatament i per tant invalida totes les seves decisions. No la invalida el Poder Executiu sinó el Poder Judicial.
En aquest context de confrontació de poders de l’estat democràtic l’oposició elabora una estratègia de desestabilització del govern sobirana i legalment constituït basada en:

Col·lapse econòmic.

El desabasteixement de la població mitjançant les polítiques d’acaparament, especulació econòmica, crema dels dipòsits estatals de distribució de productes bàsics (250 centres de distribució cremats per l’oposició), bloqueig de línies de crèdit a l’estat comptant amb la complicitat de la banca nacional i internacional, etc.
Aquesta estratègia no és nova, va ser la base del cop d’estat contra el govern de Salvador Allende a Xile.

Terrorisme urbà.

Més de cent morts des de l’abril en les manifestacions convocades per l’oposició, alguns d’ells foren cremats vius a l’interpretar els manifestants que eren chavistes pel seu aspecte (mulats) o per la vestimenta. En varies ciutats els carrers varen ser presos per bandes finançades per l’oposició que crearen situacions de caos social, inseguretat i violència. Aquesta violència només va ser investigada en els casos en que els sospitosos de produir víctimes eren membres de les forces de seguretat de l’estat. Els detinguts dels grups de xoc de la dreta en el context de desenes d’assassinats, crema de vehicles, d’atacs a les institucions de lestat, (centres de salut, llars d’infants, escoles, centres d’abasteixement) foren alliberats i no investigats atès que comptaren amb la complicitat de la “Fiscalía del Estado”. Els episodis de violència s’atribueixen a la repressió i no als qui la generen.

Desinformació sistemàtica.

No s’informa de les fites assolides en els àmbits socials, sanitaris, educatius, l’habitatge, de les lleis laborals, de la justícia, de la democràcia, que s’han produït durant aquestes dues dècades. Es menteix sistemàticament. Es passen escenes de violència a Bogotà i a Rio de Janeiro com fets succeïts a Caracas per exemple. Només apareix la violència no contrastada. No apareixen les manifestacions de suport al govern.
Amb l’objectiu de modificar l’actual Constitució generant així un nou espai de diàleg que permeti encausar l’actual situació de bloqueig al mateix i la violència que viu el país, el President Nicolás Maduro ha convocat pel proper 30 de juliol una “Asamblea Nacional Constituyente” que l’oposició desconeix.
Aquest rebuig ha derivat en una convocatòria de consulta popular per part de l’oposició per aquest diumenge 16 de juliol, a la que diu que participaran 12 milions de veneçolans però que per evitar conflictes cremaran d’immediat les paperetes amb els resultats destruint així qualsevol prova de veracitat del procés.
La primera pregunta del plesbicit crida a rebutjar la “Asamblea Constituyente” convocada pel govern. En la segona sol·licita a les forces armades i als funcionaris a recolzar a la “Asamblea Nacional” en desacatament en contra els poders de l’Estat que respecten la legalitat democràtica. Quina lectura es pot fer d’aquesta pregunta en el context llatinoamericà sinó és la d’una convocatòria a cop d’estat? La tercera proposa “renovar los poderes públicos” i conformar un govern de “unión nacional”, és a dir consolidar el cop d’estat.

En aquest greu context d’agressió als governs populars de Llatinoamèrica convoquem a denunciar aquests fets i a recolzar el legítim i democràtic Govern de la República Bolivariana de Veneçuela, i a tots els pobles que defensen la seva sobirania i independència.


Assemblea Bolivariana de Catalunya

Barcelona 14 de juliol de 2017
*CELAC: La “Comunidad de Estados Latinoamericanos y Caribeños (CELAC)” és un mecanisme intergovernemental de diàleg i concentració política. Agrupa als trenta tres països d’Amèrica Llatina i el Carib. 

Se han adherido hasta el momento las siguientes organizaciones y personas:
Assemblea de Joves del Gironés
Assemblees de joves per la Unitat Popular
Associació de Cubanos en Catalunya José Martí
Brigada Vallesana Simón Bolívar
Casa Retruco, solidaridad con la Argentina que resiste
Casa de Nicaragua de Catalunya
Casal d'Amistat Català Cubà de Barcelona
Casal de l'Alba de Catalunya
Comando Hugo Chávez Frías
Comunistes de Catalunya
CTA (Grupo de apoyo a la central de trabajadores de la Argentina en Barcelona)
CUP (Candidatura d'Unitat Popular)
Entrepobles
EUiA (Esquerra Unida i Alternativa)
Frente Popular Darío Santillán Barcelona
Juventut comunista de Catalunya
PCPC (Partit Comunista del Poble de Catalunya)
PSUC-Viu (Partit Socialista Unificat de Catalunya-Viu)
Raices Solidarias
Xarxa d' Intel·lectuals, Artistes i Moviments Socials en Defensa de la Humanitat (Capítol Catalunya)
Anna Gabriel, diputada al Parlament de Catalunya por la CUP
Anngi Salzazar Cuesta, Asociación Defensen Cuba de Hospitalet de Llobregat
Claudia Calvo Dufort, responsable de Solidaritat de comunistes de Catalunya
Emilio Chirino, venezolanos en Catalunya
Gustavo de la Torre Morales, vicepresidente de la asociación de cubanos en Catalunya José Martí
Irene Castilla, personal administració i serveis de l’ Universitat de Barcelona
Josep Manel Busqueta, economista, pastelero y escritor
Joan Josep Nuet, diputado al parlament de Catalunya por Catalunya Si Es Pot
Juan Manuel Rodríguez, secretario general de joventut Cominista de Catalunya
Pau Llonch, miembro del grupo At Versaris, tallerista, PAH Sabadell, Seminario de economía crítica Taifa
Víctor Ríos, historiador, revista el Viejo Topo
Teresa Sanz Marín
Yolanda Dalmau, Col.lectiu Bolivarià Cayapa

Yorman Guzmán, venezolanos en Catalunya