La mateixa
societat que va denunciar les mentides que durant anys han mantingut els grans
mitjans de comunicació en relació als esdeveniments que varen estremir el món
durant el segle XX i el que portem del XXI (les famoses armes de destrucció
massiva de l’Iraq), digereixen amb innocència d’infants les falsejades
informacions que avui ens brinda el blindat i monopòlic poder-negoci de les
corporacions mediàtiques.
El poder
econòmic i polític hegemònic en el món va posar la mira sobre el processos democràtics
oberts a Llatinoamèrica i va orquestrar unes estratègies d’enderroc especials a
cada país amb el mateix fi: que tornessin a ser el pati del darrera d’EEUU i
Europa. El darrer d’aquests episodis, la condemna a l’expresident del Brasil
Lula Ignacio da Silva sense cap tipus de proves, que l’invalidarien com a
candidat a les properes eleccions, és una mostra vergonyant fins on són capaços
de manipular al propi poder judicial per bloquejar la possibilitat de que en
aquest país deixi de governar el corrupte Temer i es recuperi la democràcia
amb un govern que defensi els interessos
del seu poble.
En quasi dues
dècades de Govern Bolivarià, Veneçuela ha passat a ser un dels tres països amb
una menor desigualtat social a Llatinoamèrica. (Informe de la CELAC * 2016).
En aquest
període s’han desenvolupat 19 processos electorals valorats per la Fundació
Carter com els més transparents del món.
El “Tribunal Supremo de Justicia” va invalidar l’elecció
de tres diputats de l’oposició per la regió d’Amazonia acusats de greus
irregularitats en el darrer procés electoral que el va guanyar la dreta.
Malgrat això la “Asamblea Nacional”, amb majoria opositora, els incorpora com a
representants de ple dret. El “Tribunal Supremo de Justicia” declara a la
“Asamblea Nacional” en desacatament i per tant invalida totes les seves
decisions. No la invalida el Poder Executiu sinó el Poder Judicial.
En aquest context de confrontació de poders de l’estat
democràtic l’oposició elabora una estratègia de desestabilització del govern
sobirana i legalment constituït basada en:
Col·lapse econòmic.
El
desabasteixement de la població mitjançant les polítiques d’acaparament,
especulació econòmica, crema dels dipòsits estatals de distribució de productes
bàsics (250 centres de distribució cremats per l’oposició), bloqueig de línies
de crèdit a l’estat comptant amb la complicitat de la banca nacional i
internacional, etc.
Aquesta estratègia no és nova, va ser la base del cop
d’estat contra el govern de Salvador Allende a Xile.
Terrorisme urbà.
Més
de cent morts des de l’abril en les manifestacions convocades per l’oposició,
alguns d’ells foren cremats vius a l’interpretar els manifestants que eren
chavistes pel seu aspecte (mulats) o per la vestimenta. En varies ciutats els
carrers varen ser presos per bandes finançades per l’oposició que crearen
situacions de caos social, inseguretat i violència. Aquesta violència només va
ser investigada en els casos en que els sospitosos de produir víctimes eren
membres de les forces de seguretat de l’estat. Els detinguts dels grups de xoc
de la dreta en el context de desenes d’assassinats, crema de vehicles, d’atacs
a les institucions de lestat, (centres de salut, llars d’infants, escoles,
centres d’abasteixement) foren alliberats i no investigats atès que comptaren
amb la complicitat de la “Fiscalía del Estado”. Els episodis de violència
s’atribueixen a la repressió i no als qui la generen.
Desinformació sistemàtica.
No s’informa de les fites assolides en
els àmbits socials, sanitaris, educatius, l’habitatge, de les lleis laborals,
de la justícia, de la democràcia, que s’han produït durant aquestes dues
dècades. Es menteix sistemàticament. Es passen escenes de violència a Bogotà i
a Rio de Janeiro com fets succeïts a Caracas per exemple. Només apareix la
violència no contrastada. No apareixen les manifestacions de suport al govern.
Amb l’objectiu de modificar l’actual
Constitució generant així un nou espai de diàleg que permeti encausar l’actual
situació de bloqueig al mateix i la violència que viu el país, el President
Nicolás Maduro ha convocat pel proper 30 de juliol una “Asamblea Nacional
Constituyente” que l’oposició desconeix.
Aquest
rebuig ha derivat en una convocatòria de consulta popular per part de
l’oposició per aquest diumenge 16 de juliol, a la que diu que participaran 12
milions de veneçolans però que per evitar conflictes cremaran d’immediat les
paperetes amb els resultats destruint així qualsevol prova de veracitat del
procés.
La
primera pregunta del plesbicit crida a rebutjar la “Asamblea Constituyente”
convocada pel govern. En la segona sol·licita a les forces armades i als
funcionaris a recolzar a la “Asamblea Nacional” en desacatament en contra els
poders de l’Estat que respecten la legalitat democràtica. Quina lectura es pot
fer d’aquesta pregunta en el context llatinoamericà sinó és la d’una
convocatòria a cop d’estat? La tercera proposa “renovar los poderes públicos” i
conformar un govern de “unión nacional”, és a dir consolidar el cop d’estat.
En aquest greu context d’agressió als
governs populars de Llatinoamèrica convoquem a denunciar aquests fets i a
recolzar el legítim i democràtic Govern de la República Bolivariana de
Veneçuela, i a tots els pobles que defensen la seva sobirania i independència.
Assemblea
Bolivariana de Catalunya
Barcelona 14 de juliol de 2017
*CELAC: La “Comunidad de Estados
Latinoamericanos y Caribeños (CELAC)” és un mecanisme intergovernemental de
diàleg i concentració política. Agrupa als trenta tres països d’Amèrica Llatina
i el Carib.
Se
han adherido hasta el momento las siguientes organizaciones y personas:
Assemblea de Joves del Gironés
Assemblees de joves per la Unitat
Popular
Associació de Cubanos en Catalunya
José Martí
Brigada Vallesana Simón Bolívar
Casa Retruco, solidaridad con la
Argentina que resiste
Casa de Nicaragua de Catalunya
Casal d'Amistat Català Cubà de
Barcelona
Casal de l'Alba de Catalunya
Comando Hugo Chávez Frías
Comunistes de Catalunya
CTA (Grupo de apoyo a la central de
trabajadores de la Argentina en Barcelona)
CUP (Candidatura d'Unitat Popular)
Entrepobles
EUiA (Esquerra Unida i Alternativa)
Frente Popular Darío Santillán
Barcelona
Juventut comunista de Catalunya
PCPC (Partit Comunista del Poble de
Catalunya)
PSUC-Viu (Partit Socialista Unificat
de Catalunya-Viu)
Raices Solidarias
Xarxa d' Intel·lectuals, Artistes i
Moviments Socials en Defensa de la Humanitat (Capítol Catalunya)
Anna Gabriel, diputada al Parlament de
Catalunya por la CUP
Anngi Salzazar Cuesta, Asociación
Defensen Cuba de Hospitalet de Llobregat
Claudia Calvo Dufort, responsable de
Solidaritat de comunistes de Catalunya
Emilio Chirino, venezolanos en
Catalunya
Gustavo de la Torre Morales,
vicepresidente de la asociación de cubanos en Catalunya José Martí
Irene Castilla, personal administració
i serveis de l’ Universitat de Barcelona
Josep Manel Busqueta, economista,
pastelero y escritor
Joan Josep Nuet, diputado al parlament
de Catalunya por Catalunya Si Es Pot
Juan Manuel Rodríguez, secretario
general de joventut Cominista de Catalunya
Pau Llonch, miembro del grupo At
Versaris, tallerista, PAH Sabadell, Seminario de economía crítica Taifa
Víctor Ríos, historiador, revista el
Viejo Topo
Teresa Sanz Marín
Yolanda Dalmau, Col.lectiu Bolivarià
Cayapa
Yorman Guzmán, venezolanos en
Catalunya